Poema

L'ànima de les flors

Aquelles dues flors que hi ha posades 

Al mig del caminal, 

Qui és que les hi deu haver llençades? 

Qui sia, tan se val. 

 Aquelles dues flors no estan pas tristes, 

No,no: riuen al sol. 

M’han encantat així que les he vistes 

Posades a morir, mes sense dol.


<Morirem aviat, lluny de la planta,
Elles deuen pensar;-
Mes ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà>

1898

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911)

Llibre: Visions i Cants